Treballant el nu en humit Wet-on-wet working nudes

Aquest són alguns dels nus del mes de juny i maig. L'aposta ha estat avançar en la técnica del mullat sobre mullat (wet-on-wet) i refiar-se una mica més dels accidents de l'aigua.

Elena, juny 2012

Elena, detall del cap

David, maig 2012

Valeria, juny 2012

Cecilia, juny 2012

Ayelén, maig 2012

Natalia, juny 2012

 Vaig utilitzar aquesta darrera imatge de Natalia pel cartell de l'exposició de Barbany. Aprofito per penjar unes imatges d'aquest acollidor espai.

Espai Tranquil de Barbany

Berlin express

Fins i tot els no massa amants de les escapades express ens podem sentir temptats per la possibilitat d'anar un cap de setmana a Berlín amb un grup de companys. Amb un temps tant just és ben estrany trobar algun forat per dibuixar. Com ja he dit altres vegades amb els comentaristes del blog, aquests apunts s'entenen millor com a pauses: allà on et pares et poses a dibuixar el que tens davant.

Aeroport de Barcelona, plovent

Davant estava, per exemple, la sala d'espera de l'aeroport, aquí sí durant hores interminables d'un vol endarrerit. Segueixo aquella idea de Juan Ruiz sobre les esperes.

Ja a Berlín, mentre alguns companys visitaven el Museu de la Gestapo en el centre de documentació  anomenat  Topograhie des Terrors,  aprop del Checkpoint Charlie, em vaig asseure en un banc davant d'un tros de mur de Berlín: el mur és la part pintada, mentre que el nivell d'abaix correspon a l'exposició de panells històrics, i la part superior a edificis de la Niederkirchnerstraße de darrera.

Topographie des Terrors i un tros del mur. Berlin

Dibuixant a Topographie des Terrors (foto Cristina Martínez)

Una altra aturada per la tarde, mentre alguns compren xocolata. Es tracta de l'apabullant plaça Gendarmenmarkt. Assegut a les amples escales de la Deutscher Dom vaig dibuixar les columnes de la Konzerthaus i davant quatre ratlles de la Französischen Dom, i de nou "corre que te pillo" si no vols perdre el teu grup.

Gendarmenmarkt, Berlin

Al dia següent, abans de marxar, una escapada més elaborada mentre la gent fa el cafè. Resseguint el tren enlairat, per sota, m'aturo davant d'una de les estacions, la Görlitzer Banhof, i m'ho prenc amb més calma. Després la feina va ser retrobar els companys.

Görlitzer Banhof, Berlin

Entremig quilòmetres a peu, fotos, cultura, cervesa i rialles, ...i moltíssims dibuixos que es van quedar només en les ganes.

11 años en la Cala Mosques 11 years in Cala Mosques

Por casualidad, este año no había pasado ni una sola vez por la cala Mosques. Pero a causa de la entrada que le dediqué hace un año en el blog (10 años en la cala Mosques) decidí seguir mi propia tradición y fui exprofesso a pintar con media hoja de papel Arches. Era un rutilante día de sol, casi el último de vacaciones.

Cala Mosques, Agosto 2012 (papel Arches)

(Sucede como en un extravagante poema de Christian Morgenstern que tradujo hace años José María Valverde:

Palmario, acompañado de un tal señor Von Korf,

 va hacia un pueblo extranjero que se llama Ruhmkorf. 

Pero al llegar allí no puede entender nada, 

 ni comprende una sola palabra pronunciada. 

También Von Korf (que al pueblo a Palmario acompaña 

a causa de la rima solamente) se extraña. 

Pero eso justamente le llena de placer 

y nuestro amigo está muy contento al volver. 

Y anota en su cuaderno, en el fin de semana: 

"¡Otra gran experiencia, sabrosa y soberana!" 

 También yo, como Von Korf, he ido allá a "causa de la rima solamente", o más bien aquí, por la necesidad de repetir la música (la rima) que crea el propio blog, y a pesar de que, como él, no entienda muy bien dónde va a parar todo esto del blog. Pero también, como él, encuentro que la experiencia ha sido sabrosa y soberana...)

En los comentarios del año pasado había buenas ideas. Ricardo Azkargorta celebraba los progresos de los diez años pero echaba a faltar algo de descontrol. Carlos Leon Salazar sugeria que la clave es a veces dejar fuera algo -aunque cueste. Ambas observaciones tenían un aire de familia: demasiado control, demasiada fidelidad. Con Fernando Pena y con Joshemari, el debate siguió sobre esto mismo: qué omitir, cómo soltarse. No me quedó claro -aunque lo intenté averiguar- si a Carlos Leon realmente le resultaba doloroso "dejar algo" fuera, pero he ido observando que a mi sí, mucho. Por otro lado proponerse ser más descontrolado tiene algo paradójico, ¿no? Las observaciones son buenas, las incorporas y sigues tu camino sin forzar.

Sortides a l'estiu amb la Colla dels dimecresSummer outings with the Colla dels dimecres

Jardins de la Tamarita

 He pogut anar amb la Colla dels dimecres unes poques vegades aquest estiu. Vaig penjar en el seu blog les obres i les aplego aquí per tal de veure que, llevat del paisatge urbà de la Via Laietana, segueixen el tema recurrent d'aquest estiu de l'estudi de masses vegetals.

Via Laietana

Jardins del Palau Reial

La veritat és que sempre són un plaer aquestes sortides... A més, les opinions en viu sobre les obres, més agosarades que en el blog, acostumen a no tenir desperdici i són molt profitoses...

Pont japonès de la Pça de Can Fabra