Raíls en tinta Inked rails

De totes les coses que he fet amb tinta, la més agraïda potser és la via del tren.
Potser la carbonilla del balast prefigura una mena de pols de tinta resseca.

L'autopista travessa la línia de Rodalies en aquest punt entre Mollet i Montmeló. La de dalt està feta des del marge dret i la d'abaix és al mateix lloc però des del marge esquerra.

En la següent es pot veure el vell pont de ferro del Congost al fons. Tot això ja no hi és.
Em va semblar adient posar una nota de color groc.

La mateixa via en un tram que és la continuació dels túnels d'abans i que aquí es veuen al fons:

Platja de l'Alguer a l'Ametlla de Mar Alguer beach, in Ametlla de Mar

La platja de l'Alguer és l'única cala que queda dins del nucli urbà de l'Ametlla de Mar. Per això és un lloc concorregut de banyistes. Per damunt seu hi ha un bonic passeig amb palmeres, una placeta, bancs... un lloc ideal per pintar.

Espigó de la platja de l'Alguer

Seguint uns metres cap al sud, la cala es converteix en un mur rocós i es prolonga en un espigó que protegeix el port pesquer de l'Ametlla.

Aquí teniu un dibuix a rotulador de l'estiu del 2010 de la plaça que hi ha damunt de la platja.

Plaça de l'Alguer, amb el "xiringuito"

I la imatge clàssica des dels bancs de la plaça...

Platja de l'Alguer i passeig

La següent és una tinta més antiga, del 2005, possiblement la primera o segona que vaig fer del passeig de la platja de l'Alguer.

Una cosa molt divertida és prendre apunts de banyistes, assegut a prop de la platja, a mitja alçada. Piles de models gratuits que no t'ho acabes...!

Apunts de banyistes a la platja de l'Alguer

Veure:
Carrers de l'Ametlla de Mar
Més barques a l'Ametlla
Indústria al port de l'Ametlla
Barques a l'Ametlla de Mar

Apuntes en Córdoba Córdoba sketches

Puente Romano y Mezquita (Córdoba)

Esa escapada navideña no daba para andar cargado con los artilugios de pintar, así que sólo cogí libreta dinA4 y rotuladores!  Eso sí, en medio del ajetreo de patear la ciudad, cuando te sientas a pintar en un banco unes el placer de dejar de andar con las delicias del dibujar...

Desde el Puente Romano (Córdoba)

Torrijos, Calle del Palacio (Córdoba)

El placer de captar el ambiente andaluz a base de mirar y dibujar...

Plaza Corredera (Córdoba)

O el placer de sentarte a tomar algo y dibujar.

Muralla, Puerta Almodóvar (Córdoba)

Muralla (Córdoba)

En fin, vamos, el placer de dibujar por dibujar...

Alcázar de los Reyes Cristianos (Córdoba)

Industria pura y dura Harsh industry

Llovía. Trabajé desde dentro del coche, con la calefacción y con música, encarado a la puerta del desguace. Si mi coche hablase, ... ¿qué me hubiera dicho de aquel espectáculo de los colegas muertos?

Cementerio de coches en el Coll de Balaguer (Tarragona)

Cuando la pinté, no conocía la obra de Ron Morrison que ha tocado muy abundantemente este tema de los coches viejos y desguaces. Siempre conectas con la inquietud de uno u otro.

En el otro extremo, los camiones estresados por la obra del AVE, un domingo que reposaban:

Camiones de la obra del tren, aparcados

La siguiente conecta en el tema con los acrílicos de las fábricas de la crisis, de Ricardo Azkargorta pero es una panorámica de conjunto. Se trata de un complejo inmenso en Mollet, la Tenería Moderna Franco-Española, o "Pelleria". Pero ya han entrado las excavadoras y tiene los días contados. Lo que cuenta la imagen está desapareciendo...

Teneria Moderna Franco-Española (Mollet), en ruinas

La pinté desde el talud de la carretera, junto al arcén, en diciembre del 2009. Algun coche que pasaba gritó alguna lindeza sobre el valor artístico del tema. Los okupas de la fábrica, justo detrás de las piscinas depuradoras de la imagen, también me interrogaron qué estaba haciendo... Finalmente esto de pintar, a diferencia de hacer fotos, parece a todo el mundo muy inocente y pude acabar la faena en paz...

Empresa Àrids Artisorra, en St. Fost de Campsentelles

En la carretera de la Roca se encuntra esta fábrica de áridos, en St. Fost, a pleno rendimiento... Aquí salió el encargado y tras la inspección ocular volvió más tranquilo adentro...

Empresa Marobel, áridos y morteros.

Poco después, por la misma carretera de la Roca en dirección Sta. Coloma, encontramos esta otra empresa de áridos que ha cerrado. Hice esta acuarela sin pretensiones, casi como ejercicio por pintar algo. Es la única de la serie hecha en casa.

Inauguració a La Unió + cita de Yasmina Reza Inauguration at La Unió + Yasmina Reza quote

La figura més recent de la mostra

Tal com estava anunciat, el dia 27 d'abril, després del pregó a càrrec de La Pegatina (fotos d'en Lluis Armengol) es van inaugurar les exposicions: la de maquetes de castells, carros, cantis, brodats, treballs del taller de la memòria ...i la de les meves aquarel·les de nus. En Fidel Casajuana té també fotos de tot això, algunes de les quals van més abaix.
Al muntatge, el dia abans, ens va fer un cop de mà el sr. Francesc Mimó i així va quedar l'espai.

Aspecte de la Sala del Soci el dia del muntatge

En la foto següent podeu veure a la sra. Matilde Lluch parlant amb l'autor; a la dreta al sr. Albert Arévalo, el del cabell blanc, president de la SCR La Unió de Mas Rampinyo. Al costat seu, observant l'escena, l'alcaldessa de Montcada i Reixac sra. Maria Elena Pérez que ens va honrar amb la seva presència a la inauguració de tots els actes.

Inaguració de l'exposició 

En Lluis Armengol va tenir cura de posar en la pantalla que hi ha en la Sala del Soci alguns dels meus videos de dibuixar. No són de pintar les figures però quedaven bé igual...

La pantalla, amb vídeos de dibuix (foto Fidel Casajuana)

Un generós pica-pica va acompanyar les diverses inauguracions de la jornada...

El pica-pica (foto Fidel Casajuana)

* * *

Al dia següent es va representar en el teatre de La Unió la peça de Yasmina Reza, Art a càrrec del grup TEA345. Hi ha fotos d'en Fidel.
En aquesta versió van substituir, amb molta cura, el personatge de l'Ivan per la Catalina. La representació va tenir molt bon nivell.

Escena d'"Art" de Y. Reza (Foto Fidel Casajuana)

L'obra tracta sobre l'art i l'amistat, o una exploració sobre els diversos sentits de l'amistat arran de la compra d'una obra d'art molt cara, un llenç en blanc de gran format. Cap al final de l'obra, un dels tres personatges fa la següent reflexió:

"Yo no creo en los valores que rigen el Arte de hoy... La Ley de la novedad. La Ley de la sorpresa. La sorpresa es una cosa muerta. Muerta apenas concebida, Sergio."

Una gran cita.