Google Website Translator Gadget

dissabte, 18 de desembre de 2010

Teruel existe

L'eslògan més famós, impactant, però alhora patètic "Teruel existe" va ser primer el nom de la Coordinadora Ciudadana de 1999. La impressió que tens en visitar els pobles de Terol és, en efecte, una mena d'exclamació com "Terol existeix!" --i això vol dir: "com no havíem vingut abans?" Això no és retòrica. Als catalans, que són molt viatgers, te'ls trobes per tot arreu del món; també a Terol, és clar, però sorprén que essent tan a prop de casa n'hi hagi tan pocs...

Albarracín fa anys que va escapar, en solitari, de l'oblit.

Vista d'Albarracín amb la Catedral i el Palau Episcopal

Albarracín, cases sobre la roca

Albarracín amb la Catedral

Dec a mon germà Joaquim, que fa anys que se'n va assabentar, la idea que la província de Terol és una mena de reserva pura de turisme rural. Conté pobles d'una bellesa ferèstega, senders poc transitats, serres om caminen pocs muntanyers, monuments històrics que demanen a crits una restauració, restes paleontològiques que esperen ser descobertes, bon menjar...

La manca de vies de comunicació que denunciava la Coordinadora deu ser l'explicació de l'incomprensible oblit i potser de certa impressió que hom té de viatge al passat. El passat té també el bon sentit de les coses que encara es conserven.

En la freda i salvatge serra del Maestrat es troba el bonic poble de Cuevas de Cañart
Cuevas de Cañart, des del turó del cementiri.

Una mica més al nord es troba Molinos. Al municipi, a 3 km., es troben les espectaculars Cuevas de Cristal. (Hi ha moltes webs a més d'aquest enllaç).
El barranc de San Nicolás travessa el poble.



Vista de Molinos

No cal dir que la reserva paisatgística de la qual parlàvem abans és una mena de felicitat en brut per als pintors d'estampes rurals..

Pintant a Molinos
Tot i això el dia no era massa lluït. El sol, mig lleganyós, va sortir passat el migdia...

Pintant a Molinos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada